Crèdits i entrevista

Crèdits
La recerca i la realització d´aquesta web ha estat realitzat per Gabriel Bou Talamonte, nét d’en Gabriel Bau
gabi_bou

Entrevista
logo revista el catala

25-06-2014

Gabriel Bau i Fortanete (1892-1944) va ser un gran jugador del Barça de la dècada dels anys 10 del passat segle XX, és a dir del Barça de l’època del Camp de Carrer Indústria. Fa just 100 anys, ell, al costat d’altres grans mites blaugranes com Paulino Alcántara, van començar a fer gran al FC Barcelona.
Gabriel Bau va tenir quatre fills: dos homes i dues dones. Dels seus quatre fills, roman viu el seu fill petit, amb 80 anys. El fill d’aquest i nét del futbolista, Gabriel Bou, ha estat entrevistat per Revista El Català.
Cal comentar que el canvi del cognom Bau per Bou que s’observa en l’entrevista es deu a un error burocràtic comès després de la Guerra Civil espanyola que s’ha mantingut fins avui.

Quins van ser els orígens de Gabriel Bau?
Els orígens del meu avi estan fora de Catalunya. La seva mare va venir d’un poble de Castelló que es deia Zucaina. Diuen que va venir caminant a Barcelona per servir.
-On Néixer Gabriel Bau?
El meu avi va néixer al carrer Guilleries, número 30, del barri de Gràcia de Barcelona, al costat de la plaça del Diamant. Va tenir dos germans. El segon germà també va jugar a futbol, encara que no va destacar tant com el meu avi.
-De Què va treballar el seu avi, més enllà del futbol?
El meu avi va conèixer a la meva àvia i, quan es van casar, tots dos van muntar una fundició (de coure, bronze, estany …) al carrer Castella amb Pere IV, al Poble Nou. Ell era fonedor; feia peces de alumini, de bronze, de coure … De fet, en l’època de la Guerra Civil, va haver d’amagar molt material perquè s’ho podien requisar. Treballava i vivia al Poble Nou. I va morir al Poble Nou, encara que no està enterrat allà, sinó en el Cementiri de Les Corts, on enterraven molts jugadors del Barça.
Per cert, Gabriel Bau va morir molt jove. De què va morir?
Va morir amb 52 anys. Ell passava un dia pel Paral·lel, que era on hi havia la festa a Barcelona a principis de segle XX. Per allà, hi havia uns trilers i amb ells un mariner que s’estava deixant els quarts en els trilers. En aquell moment va passar el meu avi i li va dir: “Xaval, ves-te’n d’aquí que et van a treure fins la camisa!” Un individu que treballava amb els trilers i que es dedicava a vigilar l’entorn va ferir al meu avi al braç amb una navalla. El meu avi se’n va anar a casa, no li va donar importància a la ferida … i se li va gangrenar. Això va passar just després de la guerra, l’any 1942. Foren corrent a buscar penicil·lina, però ja era massa tard: la gangrena se li va estendre per tot el cos i va morir.
¿Com era el seu avi?
Era un home molt donat a la gent. Per exemple, explicaven que, després de la guerra, ell podia sortir al carrer amb un abric i tornar sense ell perquè l’hi havia regalat a algú que ho necessitava.
-Parlem Del futbolista. Sempre li havia agradat jugar a futbol?
Sí. Quan era petit s’escapava pel balcó del carrer Guilleries i saltava per anar a entrenar. Li agradava molt jugar.
Quan va estar al Barça, va arribar a ser màxim golejador alguna temporada, per davant de la figura de l’època, Paulino Alcántara, amb qui va jugar diverses temporades i va tenir una molt bona relació.
Precisament, per il · lustrar la seva relació amb Paulino Alcántara us explicaré una anècdota. Durant la dècada de 1950 aproximadament, la meva tia -germana del meu pare- va anar al metge, a una consulta situada al carrer Pere IV. El doctor al qual va anar era un tal doctor Alcántara. La meva tia va caure en el compte del cognom del doctor i, quan ja ho va veure, una mica moreno de pell, li va preguntar: “¿Vostè és el Alcántara que va jugar al Barça?” El metge li va respondre que si. La meva tia va continuar: “El meu pare va jugar amb vostè”. Alcántara li va preguntar: “I com es deia el seu pare?”. Ella va contestar: “Gabriel Bau”. Llavors ell es va aixecar, la va abraçar profundament emocionat i li va dir: “El seu pare va ser un gran jugador però, sobretot, un gran company”.
-Gabriel Bau va ser un golejador important al Barça d’aquella època.
Sí, marcava molts gols. Fins i tot, amb el Barça, va jugar partits amistosos a l’estranger. Va estar a França, a Suïssa …
-Hem Parlat de la seva bona relació amb Alcántara. ¿Va coincidir amb l’altre mite blaugrana de l’època, Josep Samitier?
Sí. Van arribar a coincidir, si. Però deia d’ell que era un chulillo … Quan Samitier va entrar al Barça, el meu avi ja jugava els últims partits amb l’equip.
-Gabriel Bau va estar en actiu com a jugador fins a 1924 i després va ser entrenador.
Així. va ser. Va estar actiu en els clubs fins a aquesta data, sent també el capità de la selecció catalana. Li deien “el Gran Capità”. Va ser capità d’una de les primeres seleccions catalanes. En aquella època, potser jugaven un o dos partits a l’any. I, per cert, la selecció catalana és més antiga que l’espanyola. En els últims anys, ja com a entrenador, va dirigir l’ Avenç de l’Esport, avui UE Sant Andreu.
-Una vegada va deixar d’entrenar, es va desvincular del futbol?
Sí. Fins i tot tampoc feia gaire cas del futbol, ni tan sols ho seguia molt. Li agradaven més els toros. De fet, mentre va estar en actiu, a ell tant li feia jugar al Badalona o al Barcelona, el que volia era jugar a futbol.
-I Després de la seva època com a jugador i entrenador va arribar la Guerra Civil. Com el va afectar?
Quan va esclatar la guerra tenia ja 44 anys. La columna de Durruti, per cert, va passar pel carrer Pere IV i el meu avi vivia al costat d’aquest carrer. Ell era de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), així que es va sumar a la columna i se’n va anar amb ells. Quan van arribar al front el van fer enrere perquè era molt gran.
Després de la guerra, un dia, ell estava jugant una partida de dòmino, davant de la fundició. Parlaven de la situació, de la FAI, dels falangistes … Al costat d’ells hi havia un “secreta” i els va sentir. El cas és que es van portar al meu avi i al Garrobé, que era un dels hi eren amb ell. Garrobé era un jugador de futbol barceloní que havia jugat al València. Sempre estava per la fundició demanant diners a la meva àvia … Van estar a la presó gairebé un any.
-El Barça, com a entitat, s’ha preocupat per la història del seu avi com a jugador?
No Fins i tot vaig arribar a demanar al club informació … i no em van contestar mai. Qui sí que es va preocupar molt va ser un home, encarregat de material del Sant Andreu. Em vaig dirigir a aquest club per consultar els seus arxius i ell em va explicar que s’havien cremat tots. Però em va oferir una llista on apareixien alineacions i on estava el meu avi; una llista que havia confeccionat ell mateix a mà. Va salvar totes les dades que va poder.
D’on vaig aconseguir la major part de la informació que tinc de l’època de jugador del meu avi, des de l’any 1909 a l’any 1924, és de l’hemeroteca d’El Mundo Deportivo. Allà sortia cada setmana. També va aparèixer bastant en una revista que es deia Foot-ball.

Gabriel Bou recorda molt bé la vida del seu avi en general i la seva carrera esportiva especialment. El nét de Gabriel Bau, el magnífic davanter del Barça dels anys 10 del passat segle i el Gran Capità de la selecció catalana, recorda amb precisió tot tipus de detalls del seu famós ancestre. Aquesta entrevista, igual que una molt ben documentada web que té dedicada a la carrera esportiva del seu avi (www.gabrielbau.com), són un exemple d’això.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter